uf2: Tractament de textes

Tractament de textes

1. Idea
2. Redactor
3. Transcripció a paper o digital
4. Correcció
5. Correcció d'estil
6. Fotocomposició / autoedició / maquetació
7. PDF baixa resolució
8. Correcció ortogràfica
9. Correcció de maquetació
10. PDF alta resolució
11. Filmació fotolits / planxes
12. Impressió

Fases del procés de tractament de textes

A) Composició manual

B) Metall fos

C) Fotocomposició

D) Tipografia digital/autoedició 

Linotipia i monotipia, son sistemes paral·lels.

Monotipia: La monotípia és una varietat d'impressió planogràfica. El resultat és una única estampa, anomenada monotip. Com en tota impressió, hi ha un procés d'inversió. L'artista dibuixa sobre qualsevol superfície llisa com el vidre, la porcellana i utilitza alguna tècnica de pintura: oli, aquarel·la o tinta.

Linotipia: És una màquina inventada per Ottmar Mergenthaler el 1886 que mecanitza el procés de composició d'un text per a ser imprès.

LINOTIPIA                        

                                                            Caixa de composició                                                                            tipogràfica

                 
MONOTIPIA













ORIGINALS DE TEXTES (índex).

.MANUSCRITS

.PARLATS

.ANALÒGICS(MECANOGRAFIATS) ens porta a OCR o picat de textes.

.IMPRESSOS(DIARIS, REVISTES)

.DIGITALS (FORMATS DIGITALS)  ens porta a diferents formats digitals segons el programari utilitzat.

MANUSCRITS:

.Són els originals escrits a mà .

.No són molt usuals en la actualitat i moltes empreses els rebutjen ateses les dificultats i els costos
que implica el canvi de format.

.Tot i ais alguns autors, fonamentalment del camp de la literatura, tenen el 'mal' costum d'entregar els seus originals en aquest format.

PARLATS/AUDIO

.Una altra opció més estranya que la anterior.

.En aquest cas, el texte es presenta en format audio, be sigui analògic o digital i a l 'empresa de preimpressió s'ha de fer la conversió de format a mesura que s'escolta.

.Per les mateixes raons que en les de tipus manuscrit, aquests originals poden ser motiu de rebuig a la seva recepció.

MECANOGRAFIAT:

.En desús. En aquest cas, l'original es presenta mecanografiat.

.Presentació habitual d'originals de text fins fa pocs anys; en la actualitat s'ha vist relegat per la irrupció de la informàtica i les seves múltiples avantatges.

.Amb tot, encara hi ha autors aferrats a aquesta forma de treball, però cada cop són menys.

.El canvi de format no presenta grans problemes, però sí pèrdues de temps i , per això, encariment del procés.

IMPRESSOS:

.Aquells originals que ja han estat impresos en una anterior ocasió pero del que no es disposa de copia digital.

.Aquest es el cas habitual en obres del domini públic o en obres publicades en altres països de la mateixa àrea lingüística.

DIGITALITZATS:

.Aquells originals elaborats amb un equip informàtic.

.Ofereixen múltiples avantatges sobre la resta d'originals i en la actualitat són els preferits doncs, en generals, estalvien costos.

.Els problemes amb aquests originals  venen dels arxius de fonts utilitzades i dels formats.

.Es fan necessaries unes bones specifications en la recepció d'aquest tipus d'originals.

.Els originals digitalitzats es poden presentar amb un grau diferent d'acabat:

            - Originals digitalitzats sense composar

            - Originals digitalitzats mig composats

            - Originals digitalitzats composats

Originals digitalitzats sense composar:

.En aquest cas l'autor s'ha limitat a picar el text sense fer distincions entre els diferents rangs que regeixen la composició.

.El que pretèn l'autor és que les seves idees flueixin lliurement sense veure's frenades per accions qe en tot cas faran millor els professionals.

Originals digitalitzats composats:

.En aquest cas l'original ha estat ja tractat 'convenientment' per l'autor i presenta totes les característiques que ha de presentar un cop imprès.

.L'autor, que ha de tenir coneixements de composició, entèn que la seva obra no és només el contingtut sino la forma en que aquest es presenta.

.Estalvia molta feïna en la fase de preimpressió, sempre que el treball estigui ben realitzat.

Preparació d'originals:

→ Especificacions d'entrega d'originals no digitalitzats:

·Les especificaciones són un conjunt de normes bàsiques que serveixen de guía a l'autor per a entregar el seu treball amb unes mínimes garanties i que permet a l'empresa partir d'una base sólida per al seu posterior tractament.

·L'ús ha propiciar una unificación d'aquestes normes, de tal manera que moltes d'elles son comunes per a totems les empreses del sector.

·Malgrat parlar d'originals i que en la empresa es realitzarà còpia del treball, es molt recomendable, sempre que sigui posible, que l'autor entregui còpia de l'original i mai l'original, quedant aquest en mans de l'autor i guarit de posibles incidències.

A) Especificacions d'entrega d'originals manuscrits:

   

   ·Utilitzar Papers blancs o d'un color clar que afavoreixi el contrast amb la tinta empleada que en tot cas haurà de ser negra o d'un color fosc.

   ·Presentar cada una de les pàgines numerades sobre tot si l'original presenta els fulls solts.

   ·Si l'autor bol assenyalar alguna corrección en aquest original ha de fer-ho amb un altre color de tinta.

B) Especificacions d'entrega d'originals parlats:

   ·Presentar-los en un sistema d'arxiu normalitzat (analògic: cinta, k7, digital: mp3, flv…) reproduïble en els equips  normals de reproducció. 

   ·Vocalització clara i audible, fàcilment entenedora pel treballador encarregat de la digitalització.

   ·Exposició continuada de les idees, sense dubtes, acotacions o salts.

   

C) Especificacions d'entrega d'originals mecanografiats:

   ·Han d'estar escrita per una sola cara.

   ·Fer servir un format de paper estàndar.

   ·El banc dels marges ha de ser ampli, i han de ser més grans de cap i peu.

   ·El blanc de la interlínia també ha de ser generós.

   ·Ha d'aparèixer el número de la pàgina al cap i marginat  a la dreta.

   ·Ha d'aplicarse una sangria d'un tabulador a la primera línia de cada paràgraf.

   ·El text es presentarà sense justificar, marginat a l'esquerra.

   ·L'autor no ha d'incloure correccions a l'original. Dificultaria la digitalització mitjançant OCR.

   ·L'original ha de presentar-se ratlles ni esmenes i amb els grafismes ben contrastats per a facilitarla digitalització.

D) Especificacions d'entrega d'originals impressos:

   ·Ha d'exister un bon contrats entre el color del text i el fons, sense traspàs de tinta ni transparències que entorpeixin la digitalització.

   ·Determinades fonts poden donar problemes en la digitalització; ha de fer-se una prova prèvia abans d'establir les condicions de treball , ja que és posible que hagi que digitalitzar el text manualment.

  ·Ha de comprobar-se que l'original s'adapti a l'escànner, que el llibre s'obri completament i que el format sigui més petit que l'àrea d'escannejat.

Especificacions d'entrega d'originals digitalizats.

   · Les especificaciones  son un conjunt de bàsiques normes que fan de guía a l'autor per a entregar el seu treball amb mínimes garanties, i el seu ús ha propiciat una unificació d'aquestes normes.

A) ESPECIFICACIONS RELATIVES A APLICACIONS I FORMATS:

Amb les arxius digitals siempre s'ha d'entregar una copia impressa escrita per una sola cara amb:

 -Número de pàgina de l'ultima versió entregada.

 -Llistat d'arxius amb l'extensió corresponent.

 -L'aplicació o aplicaciones amb que s'han crear la sea versió i l'entorn operatiu.

Les aplicacions poden ser les més comúnment acceptades:

-Editor de texts, simple text, Text  edit.

-Editors de texts professionals: Word, WordPerfect.

-Per a la utilització d'aplicacions de maquetació (QuarkXPress, Pagemaker, Ventura Publisher, InDesign) l'autor ha de consultar prèviament amb el preimpressor.

-És recomendable que cada part de la feina es guardi com arxiu independent.

-Ha de tenir-se en compte que perquè els arxius es disposin en ordre, han de numerar-se aquests amb zeros en les desenes (i en les centenes si el treball així ho requereix)

B) ESPECIFICACIONS RELATIVES AL TEXT:

-Fer servir una configuración de pàgina estándar.

-El blanc dels marges ha de ser ampli de 2 cm almenys, i han de ser més grans els marges de cap i peu.

-El blanc de l'interlínia també ha de ser ampli

-Ha d'aparèixer el número de pàgina al cap i marginat a la dreta.

-Són preferibles originals sense composar, a no ser que l'autor vulgui composar-lo.

-El text es presentarà aliniat a l'esquerra,.

-No s'ha de forçar el canvi de línia ni el de pàgina.

-Fer servir un sol tipus de lletra .

 -Les notes s'han d'incloure al lloc on aniran ubicades, separades del text general per guions llargs.

 -Els quadres i taules s'han de compondre en document a part i adjuntarl-los com arxius independents.

 -S'ha d'aplicar un sagnat d'un tabulador a la primera línia de cada paràgraf.

 -Els paràgrafs no s'han de separar entre sí per línies en blanc.

EQUIPS I APLICACIONS INFORMÀTIQUES EMPLEATS EN EL PROCÉS

Perifèrics d'entrada

-Els equips informàtics han d'estar connectats a escànners i disposar d'almenys una aplicació de reconeixement òptic de caràcters (OCR), que permet la digitalització dels originals mecanografiats o d'aquells originals impressos pero dels que no és disposa de l'arxiu digital

-Han de disposar de connexió externa i interna per mitjà de xarxes de comunicació.

-Un fax pot complementar l'enviament del originaos a través de les xarxes telemàtiques.

-En cas de que l'empresa accepti originals parlats, haurà de disposar d'equips de reproducció d'audio.

Odinadors:

-Dos entorns principals:

Compatibles IBM (PC) i Macintosh (MAC).

-Els dos entorns son necesaria en l'actualitat en una empresa de preimpressió i també en el procés de recepció d'originals, atès que els arxius digitals poden provindre dels dos entorns.

-En la actualitat son compatibles i , per axil, és posible compartir arxius entre ells; tot i que això pot ser font de problemes, pel que és aconsellable tratar-los en l'entorn corresponent.

Fonts:

.La informació sobre les descripciones de fonos es recullen en petits arxius que s'emmagatzemen en el sistema operatiu de l'ordinador (tots els ordinadors incorporen una selecció per defecte de les principals fonts) i que es poden adquirir o llogar externament.

 Aplicacions:

-Les aplicaciones d'edició básica propias de cada sistema operatiu son suficiente per a preparar originaos digitals i les formats en que permeten guardar les documents son les mes usuals.

-Entre aquests programes trobem Word Pad (PC Windows) i Simple Text o Text Edit (MAC OSX).

-Les aplicaciones d'edició profesional es troven disponibles en els dos entorns destaquen Microsoft Word i Word Perfect.

Formats digitals d'arxius de text:

Formats oberts:

·ASCII

(American Standard Code for Information Interchange)

no conté informació de tipografía o disseny

·RTF

(Rich Text Format)

conté informació de tipografia o disseny molt bàsica.

Formats específics:

·Processadors de textes

(el de InDesign)

       +contenen tota la informació de tipografia o disseny

       +permeten exportar en EPS poscript 

Tipografia:      ·Poscript

                         ·TrueType

                         ·OpenType

PostScript

 (En inglés PDL, page description language) es un languaje de descripción de paginas utilizado en muchas impresoras,es decir, un lenguaje de programación que se usa para decirle a una máquina destinada a imprimir cómo y qué debe imprimir de manera usual como formato de transporte de archivos gráficos en talleres de impresión profesional.

El concepto PostScript se diferenció, fundamentalmente, por utilizar un lenguaje de programación completo,para describir una imagen de impresión. Está basado en el trabajo realizado por John Gaffney en "Evans&Sutherland" en el año 1976. 

Entonces fue inventado y desarrollado por la firma californiana Adobe hacia 1984. Apple lo adaptó en 1985 a sus impresoras láser y fue un gran  éxito.

Los documentos PostScript se destinan a imprimirse en aparatos PostScript, es decir, en aparatos que tienen un dispositivo interno capaz de descifrar el código que reciben y convertirlo en simples puntos de impresión.

La idea de PostScript,  parece bastante básica y tonta, no lo és para nada. La existencia de este lenguaje (y de otros similares) permite algo que en la actualidad parece básico, pero que hace muy pocos años no lo era: La portabilidad de los documentos de una impresora o filmadora a otra. Para ser "adaptable", PostScript es un lenguaje de los denominados "interpretados". Es decir, no le habla directamente a la máquina, sino que necesita un procesador (un dispositivo físico o un programa residente en el ordenador) que actúe como intérprete traductor entre el código PostScript "universal" y la máquina.

TrueType

Es un formato estándar de tipos de letra creado por Apple Computer a finales de la década de los 80 para competir comercialmente con el formato "Type 1" de Adobe .Están definidas por medio de líneas y curvas, su representación es independiente de la resolución del dispositivo de salida y por lo tanto pueden ser escaladas a cualquier tamaño sin ninguna perdida de calidad

El proceso de convertir las líneas y curvas en el patrón de puntos de semitono del dispositivo de salida (impresora o filmadora) se conoce por «rasterización», cuando no existen los puntos suficientes para ello puede haber inconsistencias en la representación de ciertas características de las letras como por ejemplo la anchura de las astas.

Los archivos de tipografía TrueType están compuestos por elementos vectoriales, pero no PostScript, de alta calidad que emplean funciones cuadráticas, más rápidas en su procesamiento que las PostScripts, aunque ocupan más cantidad de memoria y contiene sugerencias para la mejora de la visualización a bajas resoluciones.

OpenType

OpenType es un formato tipográfico desarrollado conjuntamente por Adobe y Microsoft durante la década de 1990, las primeras especificaciones se publicaron en 1997 y los primeros tipos de letra OpenType llegaron al mercado en 2000. En la actualidad, la mayoría de fuentes nuevas se publican en formato OpenType. Este tipo de letra puede contener más de 65.000 glifos, esto supone un aumento  en el tamaño de los conjuntos de carácteres respecto a los formatos anteriores. La mayoría de tipos de letra PostScript y TrueType sólo podían ofrecer 256 carácteres.

OpenType pone a disposición de todos los usuarios funciones tipográficas y lingüísticas avanzadas, emplea la misma estructura de datos genérica (llamada “sfnt”) en la que se basan las tipografías TrueType, pero a ella agrega recursos que enriquecen la gama de prestaciones tipográficas de la familia tipográfica, así como sus capacidades de representación lingüística, por lo que se afirma que las OpenType pertenecen a la clase de los denominados “tipos de letra inteligentes” (smartfonts).

Digitalització dels originals

·Un cop s'ha rebut l'original

·S'ha comprovat que compleix les especificacions d'entrega

·Que és adequat en relació amb les pautes marcades a l'ordre de treball

·S'ha fet una còpia de treball

·S'ha recollit l'operativa d'aquest procés en les ditxes corresponents…

Procediment general

1) S'encèn l'equip i es comprova que és l'adequat per a la realització del treball.

2) Que té instal·lades i operatives les aplicacions que van a utilitzar-se i les fonts necessàries.

3)Que l'entorn de treball és el més adequat pel que fa a condicions de llum, soroll ambiental, etc..

4) Es posa la còpia de l'original convenientment en un atril o element auxiliar semblant que permeti la seva correcta visió.

5)En el cas d'originals en audio es fa necessari un equip de reproducció d'audio i llurs corresponents auricul·lars, que pugui reproduir en bones condicions la còpia de l'original.

6)S'obre l'aplicació.

7)Es genera un document de treball asignant  a l'arxiu resultant un nom convenient, tenint en compte les especificacions recollides en l'ordre de treball.

Digitalització dels originals NO digitals

Manuscrits:

·Es fa necesaria una lectura atenta per a evitar errors d'interpretació.

·Atesa la peculiaritatdel format de presentació és recomenable que el teclista que està digitalitzant el text tingui la possibilitat d'accedir directament a l'autor (per telèfon, Internet, etc), a fi i efecte d'aclarir posibles subtes que puguin sorgir.

·Millor fins i tot, si es posible, ha de ser el propi autor qui a modus d' "escoltador" llegeixi l'original perquè el teclista teclegi el text amb més garanties.

Parlats:

·En aquest cas es fa necessària una audició atenta.

·Igual que en el cas anterior es recomenable l'accés directe del teclista amb l'autor.

·Aquesta modalitat d'original fa necessari 'picar' el text primer sense realitzar la interpretació de l'original a fi i efecte de no distreure's de l'operació principal de captació i realitzar posteriorment el marcat del text sobre la còpia impressa resultat de la transcripció.

·En la recepció de l'original ja s'ha determinat prèviament en el procés de recepció d'originals si el format en que es presenta l'original és compatible amb els equips disponibles a l'empresa i si es requereix conversió de format.

Calibrat de l'original:

·Consisteix en calcular el nombre de caràcters d'un original.

·Tal dada, a més de les especificacions del disseny de l'obra (caixa de composició, disposició dels blancs, pàgines en blanc…) permetrà calcular el nombre de pàgines que tindrà l'obra d'un modus molt aproximat

·En l'actualitat qualsevol programa editor de textes mínimament professional proporciona totes les dades relevants referides al text incloses les relacionades amb el nombre de caràcters, espais, línies, paràgrafs, etc..

Originals en format digital

·En la recepció de l'original ja s'ha determinat prèviament en el procés de recepció d'originals si el format en que es presenta l'original és compatible amb els equips disponibles a l'empresa i si es requereix conversió de format.

Sense composar:

> Es canvia el format si procedeix, tenint en compte les especificacions generals  i s'imprimeix una còpia sobre la que realitzar el marcat.

Mig composats:

> S'aprofita el format si procedeix.

Establiment dels paràmetres tipogràfics

·Consisteix en determinar i marcar sobre la còpia de treball o millor en una fitxa d'especificacions tipogràfiques la forma en que han de disposar-se els textes i altres elements complementaris (quadres, taules) de l'obra, de tal manera que aquesta senyalització serveixi de referència per conformar el text.

·Aques procés es realitza un cop s'ha digitalitzat l'original i s'han obtingut còpies impresses del treball sense compaginar.

·Prèviament o al mateix temps que se estableixen els paràmetres tipogràfics, es realitza la correcció de galerades, on s'introdueixen les modificacions en relació amb els continguts.

·Aquestes especificacions han d'aparèixer en un lloc visible i lògic.
·Així, les especificacions generals es presentaran a la primera pàgina de la còpia de treball en el cap.

1.TEXT GENERAL

·És aquell que predomina en el text, exposa les idees principals i, per tant, és el cos de l'obra.
·La seva característica principal es la llegibilitat.
·Ha de facilitar la lectura perquè al lector aquesta li sigui inteligible.

2.TEXTS INDICATIUS

·Són aquells que apareixen en la pàgina i associats o no al text general i que tenen una funció clarament informativa.
·Pertanyen a aquesta categoria els títols, subtítols i folis.

3.TEXTS SECUNDARIS

·És aquell que apareix en l'obra sense ser el text general, complementant l'exposició desenvolupada al text general.
·Són textes secundaris: les notes, cites, índexs, peus d'il·lustracions, quadres i taules.
·Els pròlegs, introduccions, epílogs i textes similars poden ser tractats com a textes secundaris o com a part del text general i , per tant, s'haurà d'indicar convenientment.


NECESSITAT DE COMUNICACIÓ

La comunicació, segons Berelson , és:

< La transmissió d'informació, idees, emocions, paraules, imatges, figures, gràfics... >

La comunicació dona a conèixer a uns altres  les nostres emocions, sentiments, formes de pensar,la situació on em trobo...
A través de certs símbols, signes i paraules que permetin donar-nos a entendre amb les nostres persones que ens envolten.

Comunicació gestual: Gestos o símbols fets amb el mateix cos, + sons, (+complexos) (+informació), (+coneixements).

El ésser humà té la necessitat de expresarse per menjar.


L'escriptura és una forma de donar-li un signe o símbol al llenguatge parlat .

Paraules: imiten sons de la naturalesa , expressions d'aquesta

Llenguatges: a partir dels sons que acompanyaven els gestos fets per comunicar-se

Establiment de codis consensuats per poder completar el procès comunicatiu:

Emisor-Canal-Codi-Missatge-Receptor

Què és l'escàner?

·L'escàner és un perifèric d'entrada de l'ordinador, que serveix per a digitalitzar imatges.

·Per digitalitzar sienten l'operació de transformar quelcom analògic (quelcom físic, real, de precisió infinita: una foto, un teste, un dibuix, una fulla d'un arbre, un llençol, objectes en tres dimensions, etc.)

en quelcom digital (un conjunt finit i de precisió determinada d'unitats lògiques.

·L'escàner transforma la llum rebuda de l'original en codis informàtics interpretables pels programes de tractament d'imatges.

·Amb els avenços de l'electrònica apareixen altres dispositius de captura: els sensors CIS (Contact Image Sensor).

·Més endavant hi està el CCD (Charge Couple Device).

Consells per escollir l'escàner adequat:

L'elecció de l'escàner depén d'aspectes varis:

   ·La aplicació:

>Per a qué ho vull?

>Desitjo un petit escàner per a capturar les meves fotos i pujar-les a internet?

>Tinc milers de transparències de 35 mm que desitjo digitalitzar?

>Vull que resolgui TOTES les meves necessitats.

·Resolució de captura:

És el nombre de píxels que registrarà per unitat de mesura, ja siguin polzades o centímetres.

·Profunditat de color:

Els escàners moderns permeten fer la captura de la imatge a 24 bits, 8 per cada color, de tres canals, vermell, verd i blau (RGB) és a dir, més de 6 milions de colors.

·El rang dinàmic:

És la quantitat de tons que un escàner pot registrar.

·La connectivitat

Les conexions han de ser sempre les més ràpides del moment ( Firewire, menys ja amb SCSI, o l'USB) .

   ·La rapidesa

Depèn del hardware, del software, de les correccions que fem...

 ·El software

Quan s'adquireix un escàner és freqüent oblidar que hi ha un software que el controla.
Els programes d'escaneig poden incloure les següents opcions:

>Auto-correcció
>Correcció tonal o de color
>Maneig de corbes 
>Eina de "sharpen"
>El goter
>Tamany del preview
>Resolució variable i tamany


·La rapidesa

Depén del hardware, del software (programa), de les correccions que fem durant l'escaneig, de la conexió a l'ordinador.

Alfabet:

Agrupació de símbols amb un ordre determinat utilitzat en el llenguatge escit que serveix com sistema de comunicació.

Deriva del nom de les dues lletres gregues 'alfa' i 'beta'.

·Podem classificar el tipus d'escriptura en dos grans apartats:

    A) Escriptura conceptual.

      A través d'icones o representaciones gràfiques expressa idees o paraules.

Pictograma: 

Representació icònica que pot ser realista o bé una idealització.

     Exemples: jeroglífic egipci, hitita jeroglífic.

Escriptura cuneiforme:

Aquesta escriptura deforma progressivament els pictogrames inicials amb

 una mena de punxó (en llatí cuneus "tascó, cuny").

     Exemple: sumeri

Ideograma:

Element gràfic que representa paraules.

Generalment, abans era un pictograma. 

Exemple: escriptura xinera, Ideogrames moderns, senyals de trànsit.

    B) Escriptura lingüística.

A través de signes expressa sons.

Escriptura sil·làbica:

  -Cada signe representa un grup fonètic (síl·alba).

Exemples: linéal B (grec micènic). sil·labari hitita sil·labari xipriota; entre les llengües actuals, el japonès.

      

Escriptura alfabètica:

   -Cada signe representa un fonema.

      Exemples: fenici, grec , llatí, Alfabet Fonètic Internacional (AFI).

   -No són escriptures perfectes.

Per exemple, en català:

· ss, sc ç representen /s/

· h no representa cap so

· qu  representa /k/ o /kw/

Origen de l'escriptura

·L'escriptura neix independentment a diverses civilitzacions, problablement a partir de pictogrames.

·Té com a primer ús la comptabilitat.

·Els testimoniatges més antics són les tauletes mesopotàmiques (Uruk, 3300 ae).

·Hi ha investigadors que defensen la influència mesopotàmica sobre l'escriptura egípcia i la xinesa.

 Mesopotàmia: escriptura sumèria

-A partir del 3300 ae, a Sumer s'escriuen tauletes d'argila amb un sistema semipictogràfic (20.000 ideogrames) 

que, cap al 2500 ae esdevé escriptura cuneïforme.

-La llengua sumèria, poc coneguda, és de tipus aglutinant (ni indoeuropea ni semítica).

-Orientació de l'escriptura: per columnes (d'esquerra a dreta) i de dalt a baix.

Orient Mitjà i Àsia Menor

·Adaptaran la tècnica cuneiforme els pobles de l'Orient Mitjà i l'Àsia Menor:

acadis, elamites, assiris, babilònics, hurrites, hitites.

·Cap al 500 ar, els perses emprenen un nou sistema cuneiforme, de tipus sil·làbic.

Egipte: sistema jeroglífic.

·Des del 3000 ae fins al 400 de , a Egipte s'empra el sistema jeroglífic (6000 pictogrames), a partir del

qual es desenvolupen dues escriptures cursives.

      ·Demòtica

La demòtica o corrent, cap al 650 ae, més simplificada i per a usos administratius i econòmics

 (sil·labari de 24 signes monoconsonàntics i 80 biconsonàntics);

      ·Hieràtica

La hieràtica o sagrada, gairebé tan antiga com la jeroglífica, reservada des de l'aparició de la demòtica a la religió.

     >Orientació de l'escriptura: dreta/esquerra, esquerra/dreta (bustofedó)

Xina: escriptura logogràfica.

  ·Els primers caràcters de l'escriptura xinesa (4.500 signes) ja apareixen a la dinastia Shang (1400 ae). Des de la reforma de la dinastia Qin ( s lll ae) fins al s. 

XX, quan hi ha una darrera simplificació i s'introdueix l'alfabet llatí (anys 1950), els caràcters xinesos augmenten fins a 50.000, 1.500 

dels quals són apresos a l'escola bàsica.

  ·L'origen pictogràfic d'alguns signes és evident, però l'escriptura xinesa ha esdevingut sobretot semanticofonètica (logogrames).

  ·Des del s V, existeixen casos d'escriptura sil·làbica, el més reeixit dels quals va ser el fan-chi' eh (62 signes), a començaments del segle XX.

Japó:

·A partir dels hanzi o caràcters xinesos, els japonesos comencen a adaptar (s. V de), poc sistemàticament i amb valor fonètic, els seus kanji (5000 signes, dels quals s'aprenen uns 1.800 a l'escola).

·Fins al segle IX no es desenvolupen els dos sil·labaris principals:

· per a la lengua oficial, el katakana o kan (47 signes derivats del k'ai-shu o escriptura xinesa, que ajuden a pronunciar els kanji).

· per a l'escriptura corrent, el hiragana (més de 300 signes, derivats del ts'aoshu o cursiva xinesa). Actualment, al Japó s'empra una escriptura mixta i sovint complicada,

 amb kanji i kana (mots estrangers), hiragana (literatura, premsa, carrer ) i romaji (alfabet llatí).

Amèrica Central

·Els sistemes d'escriptura més complets de l'Amèrica precolombina (els indis americans feien pictogrames i els inques, "quipus" o nusos) són:

·L'asteca (Mèxic Central).

·El maia (Mèxic meridional, Guatemala, Hondures, El Salvador).

·Tot dos sistemes combinen elements fonogràfics i logogràfics, fet ben evident després del desxiframent gairebé total (85%) dels signes maies.

·Els primers testimoniatges d'escriptura centreamericans són del 600 ae.

Creta: escriptura jeroglífica i sil·làbica

·A Creta s'empra una escriptura jeroglífica (1900-1700 ae) que evoluciona cap a dues cursives:

          ·lineal A (fins 1450 ae); (80 signes), encara no desxifrada, correspondria a la llengua minoica (no indoeuropea).

           ·lineal B (fins 1200 ae): (88 signes), derivada de la lineal A, correspon ja a una llengua grega (indoeuropea).

·Totes dues són sil·làbiques, tot i que fan servir logogrames, s'escriuen sobre tauletes d'argila i el seu ús principal és la comptabilitat.

Escriptures alfabètiques

Les primeres escriptures  alfabètiques registren llengües semítiques:

a) e volucionen a partir dels jeroglífics egipcis, com les:

-inscripcions protosinaítiques (uns 31 signes)

-protopalestines (a partir del 1500 ae)

b) o bé evolucionen de l'escriptura cuneïforme, com els 30 signes de l'alfabet d'Ugarit.

Alfabet fenici

·L'alifat fenici també registra una llengua semítica.

·Inscripcions més antigues: daten del 1200 ae.

·Origen: les vincles culturals i comercials de Fenícia amb Egipte.

La paraula "alfabet", curiosament , prové dels signes aleph i beth (són noms hebreus) que corresponien a les formes "bou" i "casa".

·Derivacions de l'alfabet fenici

·Després del seu establiment, l'escriptura fenícia, es va difondre pel Mediterrani, per l'Orient Pròxim i Mitjà i va arribar fins a l'Índia, de manera que presenta les següents subdivisions:

·branca fenícia

·branca plaestina

·branca aramea

·àrab meridional

Alfabet Grec:

·L'origen semític de l'alfabet grec és indubtable.

·La primera inscripció coneguda és del segle VIII ae, però hi ha especialistes que avancen l'adopció cap al 1000 ae.

·El préstec s'hauria fet a diversos llocs del món grec i evoluciona amb el temps.

- en grec arcaic el nombre de lletres és variable i l'orientació té la forma de bustrofedó.

-en grec clàssic, en canvi, trobem un alfabet (oriental de Milet o jónic), amb 24 lletres i una orientació esquerra/dreta.

·Innovacions pròpies del grec:

-L'anotació de vocals

-L'afegiment d'algunes consonants.

Destacar:

a)Aportació de vocals  

FONAMENTAL: Fa posible transcripción fonética satisfactoria de les llengües europees.

Primeres vocals:

Alfa, Epsilón, Iota, Omicrón

b)Periode classic:

Les lletres Digamma, SAN, Qoppa, Sampi desapareixen, i per això no tenim les seves minúscules.

Derivacions de l'alfabet grec

L'alfabet grec participarà en el procés de formació de diverses escriptures:

A L'ÈPOCA ANTIGA:

·Llengües no hel·lèniques d'Àsia Menor 

     (cari, lici, lidi )

·Les escriptures itàliques (etrusc)

·el copte (egipci i nubi).

A L'ÈPOCA MEDIEVAL:

·El gòtic

·L'eslau (ciríl·lic)

Alfabet Llatí

·L'alfabet latí és una  mes de les nombroses escriptures locals que els etruscs i els itàlics prenen, més o menys directament, d'alfabets grecs occidentals.

·En el cas de Roma, es tracta probablement d'una adaptació etrusca de l'escriptura d'Eubea .

·Els primers testimonis llatins daten del segle VI ae.

L'alfabet classic (s.Iae) el constitueixen definitivament 23 lletres, amb orientació inicial bustrofèdica i posteriorment (ss. VI-IV ae) d'esquerra a dreta.

·Després d'una llarga evolució (capital>semiuncial-uncial>carlonia>humanística).

Destacar:

a)Principi: 21 lletres  ( G, J, N , O , I = afegides als nostres alfabets)

b)Nous sons =  noves combinacions   CH, PH, RH , TH.

Alfabet arameu

· Els arameus són un poble semític establert a Síria, on van esdevenir mercenaris i comerciants.

·L'escriptura aramea, adoptada de la fenícia ( segle X ae) 

·Té 22 consonants i orientació dreta/esquerra.

Alfabet  hebreu 

·Té dues formes diferents:

·La mês antiga deriva de l'escriptura fenícia (segle IX ae) i ha quedat reduïda a l'ús religiós.

·La mes moderna, derivada de l'alfabet arameu (segle III ae) s'anomena hebreu quadrat i és emprada actualment a Israel.

·L'orientació és dreta/esquerra.

Alfabet àrab

Els àrabs es constitueixen com a poble entre els segles IX.VII ae,però no tenen un regne fins al segle I ae (nabateus).

·L'escriptura àrab deriva probablement de l'alfabet arameu-nabateu (500 ae), que evolucionarà cap als dos tipus principals del període islàmic (segle VII):

·cúfic (monumental)

·naskhi (cursiva)

Alifat àrab

·Té 28 consonants, signes vocàlics i  orientació dreta/esquerra.

·Ha estat un alfabet adoptat a Àsia, Àfrica i Europa per pobles no semítics.

A destacar:

· no transcripció vocals curtes.

·no maiscules 

·no permet divisió a final de línia

·consonants dobles (trahsdiid)

·cal·ligrafia àrab: art en si mateix (no permeten en representar figures animades).

Índia

·Existeix una escriptura protoíndica (2500 ae), corresponent a la civilització de Harappa i Mohenjodaro (vall de l'Indo).

·Té uns 250 signes sensé descifrar encara (podría registrar una llengua dravídica).

·Les escriptures modernes deriven de l'alfabet arameu:

   ·la kharosti (250 ae. segle V de);

   ·i la brahmi (anterior al segle III), que té 32 signes consonàntics i 4 vocàlics, orientats d'esquerra a dreta, i una gran varietat d'escriptures locals a l'Índia i Àsia central i Tíbet entre les quals sobresurt la devanagari. 

Alfabets eslaus

El primer alfabeto eslau va ser una creació original de Ciril·li (segle IX), com a eina per a l'evangelització dels pobles eslaus:

·Són els 40 signes glagolítics (de glagol: "mot).

·Més récent és l'alfabet ciríl·lic (segle  X), incertament atribuït a Ciril.

·Té 43 signes que deriven de lletres gregues (24), glagolítiques i d'altres signes.

·A partir del 1050 (separació de l'esglèsia romana i ortodoxa), els pobles eslaus han de triar entre l'alfabet ciríl·lic i el llatí.

·Abans d'arribar las 30 signes actuals, l'alfabet rus va simplificar dos cops (segle XVIII i segle XX).

Escriptura germànica

· El futhark o alfabet rúnic (s.II-s. XVII) és una creació pròpia dels pobles germànics, amb aprotacions de l'alfabet llatí.

· Tenia entre 16 i 24 signes amb forma lineal, orientats de manera variable.

L'etapa mes rica és la de les runas escandinaves ( segase VIII-XI).

Caràcters rúnics:

·Associats a qüestions màgiques i místiques

·Les runes transmeten un missatge secret

·Cada signe té la seva qualitat

·Els 'mestres de les runes' gaudeixen de prestigi.

Alfabet ibèric

· A partir dels segles VI-V ae es van fer servir a la península Ibèrica diversos alfabets:

· el fenici

· el grec jònic

· l'escriptura tartesso-Ibèrica (segle IV ae)

· orientación dual (dreta/Esquerra al sud, esquerra/dreta al nord - est)

· petites variants fonètiques.

·Les inscripcions ibèriques actualment es poden llegir, malgrat que no coneixem totalment el significat dels mots ni l'origen de la llengua ibèrica.

Nous alfabets

·Amb el pas dels segles no han deixat d'aparèixer nous alfabets, codis de signes i sistemes d'expressió escrits o visuals:

·La taquigrafia 

·El telègraf  

·L'escriptura per a cecs

·l'IPA o Alfabet Fonètic Intemacional.

·El llenguatge de concordança mundial, l'Esperanto (llengua auxiliar planificada)

·El codi de signes per a sords

·Els senyals de trànsit, etc…

· Els elements amb els quals produïm o fixem l'escriptura també han evolucionat radicalment:

·La imprenta

·La màquina d'escriure

·O el processador electrònic de textos.